Perquè? Com? Quin sentit té el fet de proposar una revolució silenciosa? doncs bé.... la necessitat de parlar sense dir res... de cridar sense ser violentat.... d'aportar d'altres opcions a tanta mediocritat com ens rodeja... de canviar el "patètic" llegat moral, ètic i social que ens estant deixant les passades generacions... tot plegat decepcionant, trist i desmotivant.....
Per això, aquest blog pretén ser una finestra oberta a l'optimisme, a l'opinió contrastada, a la lliure reflexió, debat i crítica, però amb una sèrie de paràmetres comuns per a tots aquells que vulgueu compartir-ne ús i abús: respecte, tolerància, i inquietuds per l'avenç i millora dels valors i principis bàsics que regeixen la nostra societat.... si amics.... hem de reeditar-los!! hem de fer un reload (un reset seria massa fort...) del nostre software vital.... cal afinar els llapisos, per escriure amb agudesa, concreció i màxima reflexió....
Se que alguns de vosaltres teniu inquietuds relacionades amb aquesta proposta; doncs bé: ja n'hi ha prou de xerrades absurdes a esmorzars de barra fixa, ni de planyer-nos rera desastroses gestions dels governants dels nostres... països??... repensem tot plegat des de la frescor que ens permet una finestra verge... pura... immaculada.... Aquest format, lliure de opcions concretes, oberta al motor de l'opinió, permet ser lliure al 100%... que flueixi el que realment penseu!!
Aquestes pàgines, per molt que li pugui pesar a alguns, encara estan per escriure.... son un llibre obert i totalment en blanc... Ajudeu-me a escriure'l! Voldria motivar un cert debat en temes cabdals, que ens afecten o afectaran de ple en les nostres vides, i que cal tenir en consideració... abusarem plegats de la teràpia....
Permeteu-me, en un moment inicial com aquest, fer una reflexió prèvia i un homenatge a uns homes que varen creure que podien, des de la diferència, contra la mediocritat (fins i tot se'ls va acusar de bruixots), canviar el curs de la humanitat: els homes del renaixement. No fa falta dir res més: sabeu a que hem refereixo. Tot plegat, vull resumir-ho en la imatge de l'Home de Vitruvi, tant famosament mundial, on Leonardo va voler reflexar l'equilibri i la proporció com a característica principal del pensament que ell liderava.
Així doncs.... comencem La Revolució Silenciosa.... fins a propers manifests.....
Ahir em va succeir un fet ben curiós...
ResponEliminaEstava a Lleida, anant Rambla d'Aragó amunt, quan, al passar per davant de l'Abacus, em vaig endinsar a la tenda per fer-me amb un exemplar d'un llibre que m'havien recomanat.
Entre la calor i la sorpresa de veure la llibreria oberta a aquelles hores, em vaig entussiasmar amb la idea de poder arribar a casa amb l'exemplar del llibre que anava buscant. Però la persona encarregada de la secció "literatura contemporània" hem va donar una veritable lliço de sutilesa quan li vaig dir el títol del llibre que anava buscant: "Un món feliç". Ella em va mirar amb indiferència per damunt d'unes ulleres invisibles i em va certificar l'autor sense que li hagués demanat: Aldous Huxley. Tot seguit i sense tenir cura de les consequències que tindria en el meu subconscient, va dir: "Un mundo feliz... això està a la secció Ciència Ficció". Sense poder reflexionar en el que havia dit, em va agafar un atac de riure controlat. Ella em va mirar amb la mateixa mirada indiferent d'abans, però aquest cop els seus ulls denunciaven el meu comportament.
Al final la dona va comprobar que no tenien el llibre i vaig marxar de la llibreria amb les mans a la butxaca i un posat més trist del que tenia abans d'entrar-hi. Però tenia una idea nova al cap: viure en un món feliç és quelcom que pertanyia a la ciència ficció?
Diuen que la felicitat no és un objectiu ni un destí, sino un viatge. No és el clímax de l'amor, sino sentir les carícies que ens fan desitjar o ser desitjats. Però que tot això estigui considerat ciència ficció és preocupant... Suposo que només depén de nosaltres que puguem convertir-ho en quelcom real, que deixi de ser quelcom insostenible o imaginari, per esdevenir quelcom que ens envolti a diari i que puguem respirar cada matí.
Per acabar, que millor que fer-ho amb una frase del senyor Huxley, quan afirmava que el bé de la humanitat consisteix en que cadascú gaudeixi al màxim de la felicitat, sense disminuir la dels demés.
La paz no es sólo ausencia de conflicto sino un estado de bienestar social que implica que las personas tengan sus necesidades básicas cubiertas y que sus derechos sean respetados.
ResponEliminaVICENTE FERRER ...( QUE GRAN HOMBRE)))