RS 1.0: El nostre MODEL d'ESTAT...cap a on anem? (però, sabem d'on venim??)

RS v.1.0
Hola amics!

Ja hem acabat tots les vacances(algun funcionari hi ha als enviats que encara li duren....NO DONARÉ NOMS!!!), els que n'hem fet, i molts podem dir amb orgull i satisfacció que hem NO fet vacances.... si, amics, no son temps de massa despeses extraordinàries... en fi, a la segona residència (qui en pot gaudir) i pollastres a l'ast per un tubo...

Entrant en matèria, m'agradaria aportar un cert debat al que crec que és el tema que preocupa més a la població d'aquest país (i part dels altres): el MODEL d'ESTAT dels països europeus. Si, amics, encara que la gent no ho tingui clar (segurament, ni tant sols ho saben), aquesta és la seva principal preocupació.

Fa uns dies rebíem a la prensa amb estupefacció absoluta i un alt grau d'indignació, que s'anava tornant en incredulitat, que el 50% de la població de Portugal "viu", més que literalment, del que produeixen l'altre 50%, és a dir, del que recauda l'estat, de manera que, sembla clar que, el model d'estat del benestar és del tot insostenible (Gracias, Manolo, por tu artículo del "pasalratobien", dónde aportas todos los datos. Adjunto link a la noticia del público... no en feu més cas que dels números que aporta...http://www.publico.es/internacional/335109/portugal/funcionarios/pensionistas/parados/subsidios/sociales/viven/estado).

Evidentment, com diu el Manolo al seu blog, caldria fer els números en termes espaÑols, però us puc garantir que ens estem movent al voltant del 30%..... uff!!!

Està clar que, no només aquests ?¿països?¿ tenen un problema, sino que el problema és de tota Europa. El model d'estat generat arran de la pacificació del continent després de la 2a Guerra Mundial, està trontollant poc a poc. Molts són els indicadors, però, evidentment, la crisi econòmica més brutal des del "crack" del 29 no ha fet més que ser el motor del obligat canvi. I en que s'ha de basar aquest canvi? Quins haurien de ser els nous paràmetres que permetessin assentar els estats del futur -sobretot els del sud (Portugal, Espanya, Itàlia i Grècia.... vaja alineació!!!)- del continent? 

Molts són els paràmetres que s'ofereixen a un clar diagnòstic del problema: Els estats del sud d'Europa, en concret els anteriors obviant a Itàlia, han estat vivint durant 25 anys del fons de desenvolupament i creixement de la Unió Europea. Això ha produït que, un parell de generacions ben bones, s'hagin acostumat a viure mirant l'estat com una font d'on sempre raja aigua: en poques paraules, l'estat sempre està darrera per solucionar-ho tot. Resultat: una població envellida (no s'ha fomentat la família en termes clàssics, pel que s'ha disminuït la natalitat substancialment) i acostumada al subsidi. 

Si amics, la gent del nostre país viu i està absolutament acostumada al subsidi... el subsidi en totes les seves expressions: gent que està aturada i no accepta ofertes de treball, gent que simula lesions i problemes greus per cobrar invalideses parcials o totals, gent que als 50-55 són prejubilats amb sous mil·lionaris a la majoria d'empreses... de tots aquests casos, estic segur que tots vosaltres coneixeu com a mínim, una persona... feu números!! És pura estadística...

Per no dir del que espera la gent del seu futur: tot bon post adolescent (18-21 anys...) aspira a abandonar el negoci familiar per passar a millor vida en el cos del Mossos d'Esquadra, Funcionaris de presons o d'altres llocs de l'administració on renunciar amistosament a tots aquells somnis i fites professionals que s'havien pogut imaginar... hi ha tant capital humà totalment llançat a la brossa per aquesta raó.... Cal tenir bons funcionaris, "of course", però la millor notícia per a la nostra societat es que tothom treballés d'alló per lo que s'ha format, cosa que ara no passa ni en un 35% dels casos....

Creieu que cal invertir tants diners en educació reglada, formació específica i universitats al nostre país per a que la majoria dels titulats aspirin a ser funcionari??? No anem bé.... i els més intel·ligents, els que destaquen, foten el camp a l'extranger... com sempre....

Bé, deixem-nos de queixes i pensem constructivament: quines haurien de ser les bases del motor del canvi? Com s'haurien de redibuixar els nostres estats en un futur immediat? Mirem a Grècia, per exemple: en una discutible aplicació massa urgent de mesures, els principis bàsics del que hauria de ser un estat del sud d'europa (anclats en baixes productivitats, molta economia especulativa i el turisme com a sector més competitiu amb els mercats extrangers...que trist...) s'han escrit en les mesures imposades als hel·lens per la UE.... 

1-. Aprimament de l'administració pública, insostenible i deficitària (acomiadaments i reduccions significatives de sous per igualar-los al sector privat, en els rangs on hi havia significatives diferències)

2-. Reducció de les estructures democràtiques de l'estat: de cada 3 municipis, se n'ha fet un!! El model estat-autonomia-municipi, només funciona per aquells països on l'estructura democràtica recolza models productius capaços de representar-los. Està clar que no som Alemania.... ni les autonomies són equiparables als Lands....

3-. Aposta clara pel foment de la competitivitat, aprimament de tramitacions i mesures que incentivin la productivitat, la competència en mercats exteriors i generi esperit d'esforç, treball i sacrifici, per poder tornar a generar en la societat noves expectatives de creixement.

4-. Aprimament del conjunt de la "societat del benestar", insostenible en la situació econòmica que es preveu per als propers 20 anys, i que s'ha passat de frenada en aquests països.

Així doncs, crec que totes aquestes mesures són la base sobre la que, cada país en la seva mida, hauria d'anar treballant per marcar les pautes estructurals dels models d'estat futurs. Creieu que s'està fent alguna cosa a EspaÑa per no arribar a la situació grega?? Creieu que caldria implementar alguna mesura més enllà?

Espero suggeriments al problema que tenim entre mans....